Preventiva

La Cova de les Llenes és una cavitat ja coneguda pel seu potencial arqueològic. Es tracta d’una jaciment excavat als anys 50 per J. Maluquer de Motes en el marc de la Secció de Prehistòria de l’Instituto de Estudios Pirenaicos. Durant dues campanyes, l’equip de Maluquer de Motes va realitzar una cala a uns sis metres de l’entrada, en un tall perpendicular a l’eix de la cova d’aproximadament 1,5 metres d’amplada (Maluquer de Motes, 1951). Els resultats dels estudis realitzats situaven la Cova de Les Llenes en una etapa molt avançada de la cultura pirinenca, és a dir, en un moment tardà de l’Edat del Bronze.

No obstant, i en el marc d’un projecte de recerca de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) dirigit pels arqueòlegs Maite Arilla, Edgard Camarós i Jordi Rosell, s’ha demostrat ocupació del Paleolític a la cova. Concretament s’han descobert eines de pedra com bifaços, nuclis o ascles confeccionades pels neandertals possiblement fa uns 200.000 anys. Així mateix s’han identificat restes de fauna quaternària com ossos i lleons de les cavernes, hienes o rinoceronts.

Aquesta descoberta demostra que l’ocupació humana al Pirineu és molt més antiga del que fins ara es pensava. En aquest sentit, aquestes troballes excepcionals situen la Cova de les Llenes en una posició privilegiada per a l’estudi de l’evolució humana, ja que omple un buit en la història dels nostres avantpassats.

 

Eines recuperades a la Cova de les Llenes. a) bifaç; b) bifaç; c) nucli; d) fenedor; e) ascla.



Els jaciments arqueològics inserits en aquestes cronologies són escassos i en part mal documentats pel deteriorament que han sofert al llarg del temps. El darrer període glacial va provocar la destrucció o bé l’ensorrament de moltes de les coves que haurien estat potencialment adequades per al descobriment de poblacions tan antigues. La preservació de la Cova de Les Llenes, les indústries i la fauna associades trobades en el seu interior mostren la seva conservació després d’aquest darrer període glacial, aspecte que denota la seva excepcionalitat i l’interès en dur a terme un projecte de recerca.

Els arqueòlegs tenen la intenció de prosseguir amb el projecte arqueològic per a desenterrar moltes més restes que recuperin la forma de viure dels neandertals, i que segueixin aportant més dades sobre l’ocupació més antiga del Pirineu, ja que l’equip sospita que la cronologia de la presència humana a la cavitat podria arribar fins als 300.000 anys.

 

Algunes de les restes de carnívor localitzades a la Cova de les Llenes. a)vèrtebra cervical d'ursus;b)metàpode d'ursus; c i d)falanges d'ursus.

 

Els resultats obtinguts en aquesta primera intervenció arqueològica preventiva duta a terme per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) van ésser presentats a la conferència “Cova de les Llenes” Primers Pobladors del Pirineu?, que es va dur a terme el dia 1 de febrer de 2013 a la Sala Magna del Comú de Particulars, a La Pobla de Segur.

Per l’impacte mediàtic d’aquestes troballes, i, davant el perill d’espoli o saqueig del patrimoni arqueològic, ha estat necessari el tancament immediat de la cova.

A la vista dels resultats obtinguts, s’inicia un Projecte de Recerca que es vol dur a terme a partir de l’estiu d’aquest mateix 2013, amb excavacions en extensió i sistemàtiques.